El portal arteinternet mostra l'obres d'art de diferents maneres:
· En un llistat en el qual cada obra té la seva fitxa.
· En un conjunt de miniatures amb els detalls: tècnica, mesures, preus... de cada obra.
· En un llistat amb una ampliació automàtica de cada obra.
· En una passada diapositives amb una diapositiva per obra.
· En un quadre comparatiu en la qual apareix una classificació de les obres.
Artrónica, una mostra d'arts electròniques, crida l'atenció per les seves propostes noves. Què tant de fons hi ha en aquestes obres?
Des de fa molt la polèmica sobre els mitjans que utilitzen els artistes per a dir el que volen està manada a recollir. Erròniament es va creure en algun moment, o encara alguns volen creure'l, que la tecnologia és sinònim d'avantguarda i més amb l'aparició de nous mitjans d'expressió. S'ha dit fins i tot que la pintura està agonitzant i que l'escultura va pel mateix camí davant un auge de fotografia, video, instal·lacions i l'art amb suports electrònics. En Artrónica, esdeveniment que es porta a terme per aquests dies en la Luis Ángel Arango i que després recorrerà diverses ciutats de Colòmbia, es parla d'art en Internet, art interactiu, multimèdia, art sonor, videoarte, mitjos que el públic tot just està començant a assimilar i que no per 'nous' han estat ben emprats pels artistes. La primera recomanació per a qui visitin la mostra és que vegin aquests suports simplement com això: un suport més per a l'artista.
No necessàriament estem davant el millor de l'art actual ni és tampoc el que definitivament va arribar per a quedar-se. No hi ha un límit ni una explicació del que és o no és art en suports electrònics: en quins es diferencia una pàgina d'Internet amb gran capacitat d'interactivitat amb l'espectador i una proposta d'algú que va decidir fer una proposta també molt interactiva, aquesta vegada sota el rètol d'art? Ningú té la resposta. El problema, llavors, és el que es vol dir a través de les obres. No és una qüestió de tecnologia. Per exemple, José Alejandro Restrepo, integrant del comitè de selecció de Artrónica i pioner en el videoart a Colòmbia, gaudeix d'un gran respecte per una investigació rigorosa de la història i de com aquesta història s'ha contat en llibres i en els mitjans de comunicació. En Artrónica hi ha molts i bons exemples. Només per citar un, la colombiana Indira Cruz va disposar d'una pantalla al final d'un espai dividit en tres zones. L'espectador entra a la primera i veu imatges de llençols surant en l'aigua en un joc molt sensual. A l'apropar-se a la pantalla, en la segona zona, les imatges es converteixen en dues dones nues sota aigua tocant-se, però quan l'espectador arriba a la tercera zona (molt prop de la pantalla i quan, per lògica, es veurien més detalls de la parella), la imatge es torna borrosa, entorpint el voyerisme i jugant amb la intimitat que semblava vulnerable.
Crida l'atenció que hagin acudit 360 projectes colombians, dels quals van ser seleccionats 76, una xifra que sí mostra una forta inclinació per l'ús d'aquests mitjans. Val la pena recordar que els guanyadors del passat Saló Nacional d'Artistes van ser dues obres de video. A l'art electrònic, a l'art en Internet, encara cal mirar-lo amb cautela doncs, com molts artistes opinen, encara està dirigit a un públic específic i és aquí, en aquest mitjà, on té el seu major repte: expandir-se.
Jorge Oteiza no volia ser un artista internacional, sinó un artista basc, segons testimoniatge de Txomin Badiola, però les seves escultures viatjaran a Nova York al juny de l'any que ve, amb una escala al febrer en el Museu Regna Sofia.
Pot considerar-se una traïció a la voluntat de l'artista o almenys una paradoxa que vagi a ser el Museu Guggenheim de Bilbao, al que ell va criticar com projecte, el qual pretengui impulsar el reconeixement internacional de Oteiza, qui ja en 1957 va assolir la màxima distinció en el camp de l'escultura, la de la Bienal de Sao Paulo.
Segons Margit Rowell, una exposició de Oteiza a Nova York pot tenir un eco enorme, perquè allí pràcticament ningú coneix els experiments minimalistes que va realitzar l'escultor basc abans que iniciessin aquest camí artistes nord-americans com Tony Smith.
Margit Rowell havia tingut ocasió de col·locar una obra de Jorge Oteiza en el Centre Pompidou de París al costat d'altres artistes del constructivisme, però, en la seva opinió, Oteiza va a sorprendre en Estats Units com pioner del minimalisme.
Les galeries d'art 
Notícies
Formulari Contacte 
