Arteinternet ha estat inclòs en la Guia d'Art Espanyola.
Aquesta guia d'art ha estat editada per *Plecs d\'Art. Per a veure la pàgina que apareix en la Guia d'Art faci clic sobre "veure ArteInternet en la Guia d'Art" (format PDF).
L'Argentina -en aquest cas concret, Buenos Aires- acaba de ser amfitriona i silenciosa seu d'una de les ambaixades més distingides que hagin trepitjat aquesta terra últimament.
Amb motiu de la Bienal de San Pablo, tal vegada el més transcendent dels esdeveniments culturals d'Amèrica llatina, diversos mecenes europeus, representants de la Tate Modern Gallery de Londres, col·leccionistes internacionals i empresaris llatinoamericans vinculats amb el quefer cultural, van passar pel nostre país, una destinació poca freqüentat per a la majoria d'ells.
Aquesta representació d'interessats per l'art argentí es va passejar pel museu Costantini, per altres centres del seu interès, galeries i fundacions durant jornades esgotadores, donada l'avidesa que portaven.
Resulta commovedor advertir que el tema de l'art signifiqui un motor que no només involucra l'art en si mateix, sinó que també serveix per a recórrer les nostres ciutats, els nostres passejos, els nostres restaurants, conèixer-nos i, com si tot això fora poc, donar-nos una quota d'alegria quan adquireixen obres dels nostres artistes en les nostres galeries d'art.
És evident que, per a molts coneixedors, la cultura no està en un lloc deshonros de la casa, com es va dir, sinó en la millor de les vitrines, i pot transformar-se en una renovada forma de les inversions i dels negocis internacionals per a l'economia de l'Argentina.
Encara que matèria per a un economista especialitzat en temes d'exportació, és evident que existeix potencialment un "rubro no convencional" vinculat amb l'ingrés de divises, com és l'enviament a l'exterior d'expressions del nostre quefer cultural.
Tornant concretament a la gira dels esmentats col·leccionistes -va arrencar a Rio de Janeiro, va passar després per San Pablo i Bell Horitzó per a finalment recalar a Buenos Aires-, aquests van quedar absorts amb la producció artística local, els seus espais únics i la qualitat de les mostres en exposició.
És obvi que quan la globalització, àdhuc la més criticada, aporta beneficis, tots coincideixen que aquestes sinergies es produeixen en tots els camps, el que evidencia el sentit reproductiu que tenen aquestes mogudes culturals.
Correspon observar l'infinit que és el món de l'art, quines ressonàncies imprevisibles ho recorren; basta recordar que, durant el default argentí de l'estiu de 2001, va anar justament l'art una de les increïbles corrioles mobilitzadores de l'esperança i de la fe. Quan tot era foscor, l'activitat cultural va il·luminar l'horitzó.
És cert també que aquest fenomen excedeix els àmbits tradicionals i sembla instal·lar-se en els barris i en els espais més modests de la nostra societat, com una manera positiva de donar testimoniatge d'aquesta vital vigència que adquireix avui la cultura.
Quan un país viu moments incerts com els quals li han tocat i toquen encara viure al nostre país, visites com les descrites permeten afirmar que, quan una societat, té aquesta aptitud de produir grandària interès per la seva producció cultural, ja sigui en les arts plàstiques, ja sigui en el cinema o la literatura, té passaport cert a una destinació millor.
Correspondria tal vegada reinstal·lar i debatre seriosament i sense prejudicis temes postergats: la situació de la Biblioteca Nacional, la acefalía en el Fons Nacional de les Arts o la demorada llei de mecenatge, perquè aportin llum sobre la decisió que tard o d'hora deurà prendre la societat sobre com estructurar una veritable política cultural que ens integri a tots com Nació.
El primer que cal dir d'aquesta exposició que organitza La Caixa és que no és una a l'ús: no són pintures, ni fotografies o escultures estàtiques, són tres grans instal·lacions arquitectòniques en les quals conflueixen una sèrie d'imatges i sons distribuïts per diversos canals de vídeo en distintes pantalles.
El que proposa aquest jove artista californià en les seves creacions és la recerca de noves formes narratives que reflecteixin la complexitat del món contemporani i les seves referències comunicatives. Les seves obres converteixen a l'espai i al temps en elements essencials, a l'alterar els temps i el ritme de les imatges i els sons i al manejar el volum descomunal.
Ensamblant en les pantalles centenars d'imatges amb el so, de manera diacrònica unes vegades i sincrònica altres, crea un univers particular que embolica a l'espectador en una atmosfera cautivadora que propicia l'exploració de zones de l'inconscient que potser mai abans havia conegut.
Les seves instal·lacions de formes i ritmes variats exploren el desordre i suggereixen alhora la seva facultat de reorganització intrínseca i a posteriori; és a dir, l'ordre del caos com reflex del món actual.
Per això Doug Aitken recorre a la fragmentació o a la repetició per a construir les seves històries. Fuig explícitament de la narrativa aristotélica i pretén que el relat *deconstruido discorri per l'interior de l'espectador mentre va assumint les referències visuals i sonores que ell proposa.
Les tres obres principals que consta aquesta mostra són: Blow debris (Enderrocs que volen), Interiors (Interiors) i I am in you (Estic en tu). A més s'exhibeixen algunes fotografies i una peça sonora composta especialment per a aquesta exposició.
Romandrà en CaixaForum de Barcelona fins a finals de setembre i després es podrà veure en la sala Rekalde de Bilbao.
Les galeries d'art 
Notícies
Formulari Contacte 
