Inici pàgina

L'auge de les galeries d'art
Font: elmundo-eldia.com

Noves galeries
Font: elcomerciodigital.com

La sala Christie's ven a Madrid un quadre de Van Der Hamen per més de 900.000 euros, un record mundial
Font: noticias.com

L'auge de les galeries d'art

Joves empresaris i Empresàries, com les germanes Maribel i Alejandra *Bordoy, estan renovant un sector que cada vegada ofereix més possibilitats de recreació i de rendibilitat econòmica.

Les galeries d'art estan vivint una nova edat d'or en la nostra Comunitat Autònoma. Una generació de joves empresaris i amants d'aquest mercat tan preuat estan desenvolupant iniciatives en el sector. Un exemple d'això són les germanes Maribel i Alejandra Bordoy, en la imátge. Aprofitant la passada "Nit de'l Art", el dia 23 d'aquest mes, van inaugurar un nou espai, ABA Contemporani.

Entre les motivacions que els han dut obrir una galeria es troben, segons ens conta Maribel, "el fet de poder comercialitzar art i treballar amb idees d'artistes que puguin fer-se realitat, ja sigui mitjançant fotografies, pintures, escultures, o responent a altres inquietuds". A més, aquesta jove emprenedora assegura que se sent atreta per aquest món perquè "et permet conèixer molts mercats i assistir a les fires internacionals d'art contemporani, on es poden observar molts canvis que no es reflecteixen a nivell local".

Ara bé, no tot és una vall de roses. També hi ha dificultats a l'hora d'engegar una empresa d'aquestes característiques. "La principal dificultat és l'econòmica, és assolir fer que el projecte sigui viable. Afortunadament, se'ns ha ajuntat diverses circumstàncies que ha fet possible el projecte, entre unes altres que siguem tres socis". Aquesta emprenedora recorda que "una galeria té moltes despeses: Per a promocionar-se, per a difondre's, per a produir tot és bastant costós. Si vols treballar has d'invertir en imatge. Nosaltres ho hem fet en ABA Contemporani, que reflecteix una il·lusió i una filosofia. El merchandasing és important".

A més, Alejandra i Maribel assenyalen que "la inversió inicial és molt important. L'aposta ha de ser molt clara, però l'avantatge és que l'ull crític, amb la intuïció femenina i l'anàlisi dels artistes, l'interès per conèixer-lo, fa que aquesta inversió es vegi amortitzada. La nostra idea és trobar aquests artistes que generin aquestes expectatives i estar amb ells". De fet, recorden que "el galerisme és un projecte a llarg termini, s'ha de trobar artistes bons en els quals confiar i necessites prendre el pols al mercat".

A més, aquestes germanes consideren que "també hi ha un component de màgia. Hi ha persones que estan disposades a pagar qualsevol preu per una obra que els agradi. És inexplicable i fa que es mogui molts diners. Aquesta és la il·lusió d'aquest negoci. L'artista es dedica al seu art al 100%, sigui comercial o no. Ara, no cal caure en la temptació. No sempre és rendible per això cal confiar en artistes professionals. No se sosté allò que en art qualsevol cosa val".

Maribel i Alejandra, que van tenir una experiència anterior amb la galeria Camba, en La Llotja, han constatat que hi ha una sèrie de moviments formats per gent jove que s'està obrint buit en aquest mercat en la nostra Comunitat Autònoma. Maribel cita a La "resistència de l'art", "La fàbrica dels licors" i la "Galeria portal" Assegura que els uneix l'haver passat períodes llargs en l'estranger, en ciutats com Brussel·les, París i Washington, que els ha ajudat a apostar per l'art i a veure que té futur. A més, Maribel conclou que "les idees que ens mouen és la màgia de l'art i treballar amb idees, denunciar realitats socials i expressar moments quotidians. És un privilegi".

Inici notícies / Inici pàgina

Noves galeries

Amb l'impuls institucional que ha rebut en els últims anys l'art contemporani a Espanya, mitjançant fires, certàmens i altres esdeveniments culturals que incentiven el coleccionisme, la labor de les galeries privades deuria prendre nous rumbs. Davant la proliferació de sales dirigides per persones alienes a la pròpia gestió artística, cal plantejar-se seriosament les perspectives de treball del galerista del segle XXI.

Fa uns dies, dintre de les activitats de "Manifesta 5", la Bienal Europea d'Art Contemporani que alberga la ciutat de Sant Sebastià, es van debatre els nous plantejaments de les galeria d'art, l'existència de la qual sembla estar entrant en crisi, malgrat l'abundància de propostes. No en va, el programa experimental de l'artista d'avui és tan complex com variable, i precisa una reordenació d'objectius en les galeries que els defensen. Es precisen, sí, llocs adequats a les tendències i formes d'expressió contemporànies, més enllà del mer contenidor per a penjar els quadres. Però la galeria actual deu també servir com eix per a crear i produir les obres. Deu funcionar, en fi, com una empresa, gestora i productora de les seves exposicions, on col·laborin els artistes i altres especialistes en distintes obstinacions culturals.

Aquestes tasques han estat tradicionalment lligades a les grans institucions, que produeixen o programen exposicions. Però la realitat dels nostres dies obliga, necessàriament, a una implicació molt major per part de les galeries privades.

No és habitual en el nostre país, i molt menys a Astúries, que el galerista es dediqui en cos i ànima als seus artistes, desenvolupant iniciatives originals, reflexionant conjuntament, projectant i realitzant noves maneres per a ensenyar les obres. Afortunadament, encara queden galeristes capaces d'editar catàlegs dignes, mà a mà amb l'autor; professionals veritables, que duen als seus artistes a les fires internacionals sempre que siguin capaces de donar-los suport econòmicament, no per a aprofitar-se d'ells i treure'ls les cambres, muntant aparadors resultons 'cara a la galeria'.

El que no canviarà mai és la virtut fonamental del bon galerista, persona intel·ligent i enamorada d'una professió que té, sens dubte, molts "sinsabores". Un treball atractiu, però no apte per a presumptuosos.

Inici notícies / Inici pàgina

La sala Christie's ven a Madrid un quadre de Van Der Hamen per més de 900.000 euros, un record mundial

Es tracta de l'oli sobre llenç Bodegón amb un gerro de cristall, carxofa, un cistell de cireres i albercocs, un cistell amb figues i un plat de plata amb pomes. Tot sobre cartel·la de pedra amb tres altures. L'obra va ser pintada en 1629 i era inexportable. El preu de sortida havia estat de 680.000 euros, però després de successives licitacions el preu arribat va anar de 800.000 euros, al que cal afegir el percentatge del subastador i els impostos, pel que el preu final va anar de 904.250 euros.

El conseller delegat de Christie's Espanya, Juan Varez, va manifestar als periodistes que era la primera vegada que la subhasta de la seva empresa se celebrava a Espanya. En la licitació d'avui es van vendre 77 lots dels 92 presentats. El preu total de vendes va anar de 5.244.528 euros.

UN QUADRE PER A VALÈNCIA

L'Estat va adquirir, a través de l'exercici del dret de retracto, el quadre 'Sorolla com pretext', de l'Equip Crònica (València, 1964-1981) per 113.525 euros, el que suposa un rècord mundial d'aquest grup. Juan Varez va declarar als periodistes que aquesta obra serà destinada a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM).

En la mateixa subhasta l'Estat va adquirir per a la Biblioteca Nacional dos dibuixos d'Alejandro Ferrant (Madrid, 1842-1917), uneixo Julio González (Barcelona, 1876-Arcuel, 1942) i Daniel Vázquez Díaz, i un oli d'Alfredo Alcaín, que representa un bodegón, per a un museu que no ha estat determinat.

ZURBARAN, EN SEGUNDO LLOC

El segon artista que va arribar major preu va ser Francisco de Zurbarán (Font de Cantos, Badajoz, 1598-Madrid, 1664), amb una obra titulada 'Anunciación', que va ser venuda per 456.250 euros (el preu de rematada va anar de 400.00 euros). Era una peça que havia estat declarada inexportable.

Altres importants preus arribats a van ser per a les següents obres: 'La taula xinesa', de José Gutiérrez Solana, Madrid, 1886-1945) 344.250 euros; 'Acadèmia', d'Antonio López García (Ciudad Real, 1936), 344.250 euros; 'Un romiatge en les proximitats de Santiago', de Dionisio Fierros (Ballota, 1827-Madrid, 1894), 310.650 euros; 'Bodegón amb pomes, raïms, peres, pa, jara i got de crystal', de Luis Meléndez (Nàpols, 1716-Madrid, 1780), 232.250 euros; i 'Perfil amb fons blau', de Manolo Valdés (València, 1942), rècord mundial d'aquest artista, , 142.650 euros.

Inici notícies / Inici pàgina