La Bienal d'Art de Sevilla, panoràmica d'avantguarda artística
La primera edició de la Bienal d'Art Contemporani de Sevilla (BIACS)compte amb la participació de 63 artistes que aporten unes 120 obres i s'ofereix com una "panoràmica de l'art mundial, de primer ordre i amb el criteri més exigent", segons la seva directora, Juana d'Aizpuru.
Per a l'exposició ha estat clau contar amb l'antic Monestir de la Cartoixa de Sevilla, ja que 22 de les obres que es mostraran han estat especialment produïdes per a aquesta cita i tenint en compte els espais del recinte: sales d'exposició, patis, antigues hortes i claustres, entre uns altres dels quals es reparteixen els milers de metres que ocupa la mostra.
Amb un pressupost de dos milions d'euros i un temps d'obertura que supera els dos mesos, Juana d'Aizpuru va insistir que no es tracta d'una antologia, sinó d'oferir una "panoràmica", de tal manera que qui visiti la BIACS sàpiga què s'està fent en l'art actual i "per on va" l'art i les últimes tendències.
Per aquest motiu destaqués que algunes de les obres "són de molt risc" i no eludeixen l'experimentació ni tracten d'obrir portes, alhora que va confirmar que visitaran Sevilla algunes de les principals galeristas del món, com Barbara Glaston i Marion Goodman.
El nivell de la BIACS ha estat possible, segons la seva directora, al seu comissari, Harald Szeemann, qui s'ha encarregat de la selecció d'artistes i obres, de la seva distribució i fins a de els recorreguts pels espais de la Cartoixa, que durant la resta de l'any són seu del Centre Andalús d'Art Contemporani.
El comissari de la BIACS canviarà en cada edició, pel que Aizpuru no va descartar que en cadascuna de les pròximes es produeixin "sorpreses", si bé el reconeixement que Szeemann gaudeix en el món de l'art contemporani ha ajudat que siguin ja nombrosos els crítics d'art i periodistes especialitzats que ja han visitat la Cartoixa fins i tot dies abans de la inauguració de la BIACS.
Aizpuru va garantir que "gens millor a nivell internacional" es trobarà que el que s'exhibirà en la BIACS, de la qual va assegurar igualment que ja "s'ha garantit un buit en el calendari internacional de l'art" i de la qual va assegurar la seva continuïtat, pel suport prestat per les institucions i els 26 membres que integren la fundació que la gestiona.
Les obres principals
Entre les obres més importants de la mostra destaca la gran escultura d'acer de Richard Sierra i la pista de "skate" decorada amb pintures del prematurament mort artista alemany Michael Majerus (Luxemburg 1967-2002), de 39 metres de llarga, per gairebé deu d'ampla i 1,8 d'altura, el muntatge de la qual en un dels claustres del monestir ha costat 150.000 euros.
Entre les obres hi ha pintura, escultura, fotografia, vídeo, instal·lacions i performances, com una de les quals ha requerit majors tasques de muntatge, la de l'artista japonesa de 32 anys Chiharu Shiota, efectuada amb murs de sis metres d'altura confeccionats amb marcs de finestres de fusta, en l'interior de la qual, sota pèrgoles vegetals, es poden veure fins a 24 antics llits d'hospital, en cadascuna de les quals -només els dos primers dies de la BIACS- haurà una noia dormida, en al·lusió al lema de la BIACS, "L'alegria dels meus somnis".
Museu Soto obre les seves portes per a discussió de l'art contemporani
Com un preàmbul a la inauguració de l'exposició Art contemporani veneçolà en la Col·lecció Cisneros 1990-2004, es donarà inici a un cicle de conferències en el Museu d'Art Modern Jesús Soto.
Quan es creen projectes museogràfics, sempre és propici organitzar activitats paral·leles que enriqueixin l'experiència dels visitants de la mostra, és per aquesta raó que la Fundació Museu d'Art Modern Jesús Soto conjuntament amb la Fundació Cisneros han coordinat un cicle de conferències que es realitzarà previ a la inauguració de l'exposició Art contemporani veneçolà en la Col·lecció Cisneros 1990-2004.
Ariel Jiménez, director (e.) de la Fundació Museu d'Art Modern Jesús Soto i Luis Enrique Pérez Oramas, procurador de l'exposició són els conferencistas convidats que participaran en el cicle. Per la seva banda Ariel Jiménez és procurador i investigador de la Col·lecció Cisneros, obtenint la seva llicenciatura en Art i Arqueologia en L'Université de París amb magíster en Història de l'Art en la mateixa universitat, és autor de diverses publicacions i ha realitzat múltiples procuradurías a Veneçuela i altres latituds. Luis Enrique Pérez Oramas és assagista, poeta i historiador de les arts visuals, procurador adjunt en el Departament de Dibuix de la Col·lecció Llatinoamericana en MoMA, Nova York en l'actualitat. Ha estat procurador de la Col·lecció Cisneros així com procurador independent i assessor en diversos projectes expositius.
El cicle de conferències comença el 4 d'octubre, a les 5:00 pm, amb el tema Notes sobre Jesús Soto a càrrec d'Ariel Jiménez, el 5 d'octubre, a les 5:00 pm amb el tema Problemes de l'art contemporani de Luis Enrique Pérez Oramas, continua el dimecres, a les 5:00 pm, amb el tema Aquí/Allà: Notes sobre Alejandro Otero d'Ariel Jiménez i culmina el 8 d'octubre, a les 5:00 pm amb el tema Art contemporani veneçolà en la Col·lecció Cisneros, de Luis Enrique Pérez Oramas; es realitzaran en la biblioteca del Museu Soto i l'entrada és lliure.
És l'oportunitat, sens dubte, de participar en aquest excel·lent cicle de conferències on s'obrirà una interessant disertación sobre l'art contemporani veneçolà. La invitació és extensiva a tota la col·lectivitat guayanesa a presenciar i gaudir de les mateixes en els càlids espais del Museu Soto en Ciutat Bolívar.
Igualment convidem al públic assistent a les conferències, que poden adquirir articles de la gran varietat de publicacions, afiches, serigrafies, franelas, CD en el punt de venda del saló. Així mateix disposem d'una biblioteca i centre documental especialitzat en art, així com visites guiades programades per a grups de turistes, institucions educatives i organitzacions.(Unitat de Relacions Institucionals)
Realitat virtual i sostenibilitat en l'art tanquen els debats d'Es Baluard
Es Baluard va clausurar ahir les jornades sobre l'impacte de les noves tecnologies en l'art actual amb una doble ponència que va versar sobre la sostenibilitat i la realitat virtual i que va ser impartida per Antoni Mercader, professor de Comunicació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona, i Francisco Jarauta, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Múrcia. En la taula els van acompanyar també la directora del centre, Marie-Claire Uberquoi, i l'artista italià Fabrizzio Plessi, autor de la instal·lació «Il lavatoi dell\'anima», que alberga la sala Aljub del centre.Antoni Mercader va iniciar la seva xerrada, titulada «Art, ecologia, sostenibilitat», explicant la relació entre aquests termes: «La sostenibilitat és un mètode per a aconseguir l'equilibri, és a dir, l'ecologia, i l'art no pot estar al marge d'aquesta revolució». En aquest sentit, va afirmar que «en la plàstica actual, la tecnologia no ho és tot. Ha d'haver una proposta artística, un valor emocional».
Per la seva banda, Francisco Jarauta va tractar en la seva ponència, «Variacions de la cultura visual», el fet que «vam viure dintre d'una cúpula informàtica sotmesa a fluixos accelerats que trastornen les nostres geografies anteriors i configuren un nou espai virtual». Aquest conflicte existencial s'evidencia en l'art, segons Jarauta, «en la demanda de noves identitats».
Les galeries d'art 
Notícies
Formulari Contacte 
